CEPES reclama una transició ordenada per preservar la infraestructura de recollida i reutilització del tèxtil a Espanya

• CEPES alerta que la transició cap a la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) per als residus tèxtils requereix mesures transitòries que permetin preservar una infraestructura essencial per garantir l’èxit del nou model i protegir els 3.700 llocs de treball de les empreses d’Economia Social que operen en aquest sector.

• Les empreses d’inserció i els centres especials de treball d’iniciativa social recullen prop de 119.000 tones anuals i disposen d’uns 30.000 contenidors i 10 plantes de classificació de gran capacitat. Aquestes xifres suposen que gestionen més del 60% del residu tèxtil tractat a Espanya i generen més del 90% de l’ocupació del sector, molts d’aquests llocs de treball ocupats per persones en situació o risc d’exclusió i per persones amb discapacitat.

• Les principals empreses i entitats de l’Economia Social que gestionen el tèxtil usat a Espanya alerten que aquesta pèrdua de capacitats ja ha començat. El sector inicia una reducció del 7% de la recollida, equivalent a 4.000 tones, un percentatge que podria augmentar si no s’arriba a una solució.

• Segons el president de CEPES, Juan Antonio Pedreño: «Espanya disposa d’una infraestructura única, construïda durant molts anys gràcies al compromís de les empreses i entitats de l’Economia Social. Si permetem que es debiliti abans que el nou sistema estigui plenament operatiu, perdrem un actiu estratègic que aglutina capacitats, coneixement, ocupació i cohesió territorial i que després serà molt difícil de recuperar».

Madrid, 23 de setembre de 2026. – La Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES) adverteix que la transició cap al nou sistema de Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) per als residus tèxtils pot posar en risc una infraestructura estratègica desenvolupada durant dècades per empreses i entitats de l’Economia Social i operadors especialitzats.

Davant d’aquesta situació, CEPES reclama mesures transitòries que permetin preservar les capacitats de recollida, classificació, reutilització i reciclatge sobre les quals haurà de recolzar-se el futur model de gestió, impulsant alhora l’economia circular i l’ocupació inclusiva.

Les empreses d’Economia Social que operen en el sector fa mesos que alerten que el retard en la implantació efectiva de la RAP pot comprometre la continuïtat d’una infraestructura que actualment constitueix un actiu estratègic per al país i la pèrdua de la qual afectaria la capacitat d’Espanya per afrontar amb garanties la transició cap a un model més circular i sostenible.

Una situació que ja ha començat a tenir conseqüències sobre el terreny. El desequilibri entre el volum de tèxtil recollit i la capacitat del sistema per donar-li una sortida sostenible està obligant a adequar temporalment la recollida als territoris més afectats, i fins i tot a suspendre o retirar determinats punts de recollida.

En una primera fase, aquestes mesures suposaran una reducció del 7% de la recollida —4.000 tones, el que equivaldria al que rebutjaria una ciutat espanyola en gairebé dos anys—, un percentatge que podria augmentar si no s’arriba a una solució.

I és que cada vegada resulta més difícil mantenir tota la capacitat de recollida existent sense un sistema de finançament suficient i sense noves sortides per al material recuperat. Si aquesta situació es prolonga, podrien continuar deteriorant-se les capacitats de recollida, gestió i classificació, així com llocs de treball que seran necessaris per garantir el funcionament del futur model.

El president de CEPES, Juan Antonio Pedreño, ha subratllat que «l’Economia Social fa dècades que demostra que és possible combinar eficiència ambiental, generació d’ocupació i inclusió social. La transició cap al nou model s’ha de construir sobre aquesta experiència i aquestes capacitats, no posar-les en risc. Preservar aquesta infraestructura significa garantir que Espanya pugui avançar cap a una economia circular amb totes les garanties i, sobretot, treballar perquè no es perdi ni un sol lloc de treball».

UNA INFRAESTRUCTURA ESTRATÈGICA PER A L’ECONOMIA CIRCULAR

Cada dia, milions de persones dipositen roba usada en un contenidor amb la confiança que tindrà una segona vida. Darrere d’aquest gest quotidià hi ha una complexa xarxa de persones, instal·lacions i empreses que fan possible recollir, classificar, reutilitzar i reciclar aquests residus tèxtils.

El 2024, les empreses d’Economia Social van recollir separadament prop de 119.000 tones de residus tèxtils a través d’aproximadament 30.000 contenidors, 10 plantes de classificació, operadors especialitzats i xarxes de reutilització i reciclatge distribuïdes per tot el territori nacional, que compten, a més, amb 310 punts de venda.

Tanmateix, el repte continua sent considerable: actualment només el 13% del residu tèxtil generat es recull de manera separada, mentre que el 87% continua fora d’aquest circuit.

La reutilització requereix capacitat de classificació, tecnologia, coneixement especialitzat, traçabilitat i xarxes de donació i comercialització. En aquest àmbit, l’Economia Social exerceix un paper determinant. Les seves empreses gestionen més del 60% del residu tèxtil tractat a Espanya i generen més del 90% de l’ocupació del sector, amb més de 3.700 llocs de treball. És una activitat que combina capacitat operativa amb inserció laboral, acompanyament social, arrelament territorial i generació de valor a les comunitats on desenvolupen la seva activitat.

Pedreño recorda que «Espanya disposa d’una infraestructura única, construïda durant molts anys gràcies al compromís de les entitats de l’Economia Social. Si permetem que es debiliti abans que el nou sistema estigui plenament operatiu, perdrem un actiu estratègic que aglutina capacitats, coneixement, ocupació i cohesió territorial i que després serà molt difícil de recuperar».

Les empreses d’Economia Social adverteixen que, si part d’aquesta infraestructura desaparegués abans que el nou sistema estigués plenament operatiu, nombrosos municipis podrien trobar més dificultats per gestionar la recollida de roba usada. A més, disminuiria la capacitat de reutilització i reciclatge i es perdrien centenars d’oportunitats d’ocupació destinades, especialment, a persones en situació de vulnerabilitat.

REACCIONS D’EMPRESES D’ECONOMIA SOCIAL

Des d’AERESS, associació sense ànim de lucre constituïda com a plataforma d’àmbit estatal que representa 36 entitats especialitzades en la inserció sociolaboral i la gestió de residus, amb presència a 13 comunitats autònomes, Maria Suau Font, membre de la seva junta directiva, puntualitza que: «Espanya ha construït durant dècades una infraestructura social i ambiental imprescindible per al futur model de gestió tèxtil. Garantir-ne la continuïtat exigeix un finançament suficient i estable que permeti sostenir les infraestructures, l’ocupació i la viabilitat de les entitats que la fan possible. No està en joc únicament la continuïtat de determinades organitzacions, sinó la capacitat del país per preservar el coneixement, l’ocupació i la presència territorial que necessitarà per afrontar el nou model tèxtil».

En la mateixa línia, des de Moda re-, una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre impulsada per Càritas Espanyola, líder en recollida i gestió de residus tèxtils a Espanya i un dels principals projectes de reutilització i preparació per al reciclatge a escala europea, la seva directora general, Noema Paniagua, ha destacat que: «La gestió del tèxtil no genera únicament un retorn ambiental. Cada peça recuperada forma part d’un model que genera ocupació, acompanya processos d’inserció i crea oportunitats per a persones en situació de vulnerabilitat. Aquest valor social també ha de formar part del futur sistema».

Pedro Sáez, director general del Grup Social amiab, format per 14 centres especials de treball d’iniciativa social, que gestiona més de 30.000 tones de residus anuals, considera que: «Ens trobem en el moment més delicat per al sector del reciclatge tèxtil. És extremadament necessària la ràpida actuació de l’Administració competent per garantir que la transició al model de Responsabilitat Ampliada no posi en perill els gairebé 4.000 llocs de treball de persones amb discapacitat i en situació de vulnerabilitat actuals, sinó que, a més, ajudi a continuar generant més oportunitats d’inserció. Per això, l’execució real de la reserva de mercat i el finançament urgent dels productors són elements cabdals que no poden esperar».

PRESERVAR AVUI LES CAPACITATS QUE DEMÀ NECESSITARÀ EL SISTEMA

Durant els darrers anys, les empreses i entitats del sector han fet un important esforç per preparar-se per a la implantació de la Responsabilitat Ampliada del Productor, reforçant instal·lacions, professionalitzant equips, millorant la traçabilitat i invertint en noves capacitats de reutilització i reciclatge.

Tanmateix, el retard en el desenvolupament reglamentari ha deixat aquestes inversions sense el marc de finançament previst, obligant les organitzacions a assumir uns costos creixents mentre continuen prestant un servei essencial per a la ciutadania. A això s’hi afegeix l’increment del volum de roba dipositada per la població als contenidors tèxtils.

Per això, les entitats insisteixen que no cal crear una nova xarxa, sinó garantir la continuïtat de l’existent mitjançant mecanismes transitoris de finançament fins que el sistema de Responsabilitat Ampliada del Productor estigui plenament desplegat.

Així mateix, defensen un model basat en un finançament suficient, la transparència i la traçabilitat, capaç d’aprofitar les capacitats ambientals, socials i territorials ja existents.

Sobre CEPES

La Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES) és la màxima institució representativa de l’Economia Social a Espanya i es constitueix com una plataforma de diàleg institucional amb els poders públics. Els seus 34 socis compten amb una base associativa de més de 200 associacions a tot Espanya. Són organitzacions nacionals o autonòmiques i grups empresarials que representen els interessos de cooperatives, societats laborals, mutualitats, empreses d’inserció, centres especials de treball d’iniciativa social, associacions i fundacions del sector de la discapacitat i de les cures, i confraries de pescadors.