“El codi postal no hauria de determinar el futur de ningú”

Hi ha una pregunta que sovint em faig: què determina les oportunitats que tenim a la vida? El nostre esforç? La nostra formació? Les persones que ens envolten? Segurament una mica de tot. Però també hi ha un factor que pesa més del que de vegades volem admetre: el lloc on vivim.

Aquest 6 de juliol, Dia Mundial del Desenvolupament Rural, és un bon moment per reflexionar sobre aquesta realitat. Perquè viure en un poble no hauria de significar tenir menys opcions. I, encara avui, per a moltes persones, l’accés a la formació, a l’orientació laboral o a determinats serveis continua sent més complicat que en entorns urbans.

Quan pensem en el món rural, sovint ens venen al cap paisatges, tranquil·litat, comunitat i qualitat de vida. I és cert. Però també hi viuen persones que busquen una feina, que volen millorar les seves competències o que necessiten una empenta per reprendre el seu projecte professional. Persones amb talent i capacitats que, massa sovint, es troben amb més dificultats per accedir a recursos i serveis.

Des del gener d’aquest any tenim el privilegi d’acompanyar persones de municipis rurals de la Catalunya Central a través del Projecte Itineraris +Rurals. Darrere de cada participant hi ha una història diferent, però totes comparteixen una mateixa voluntat: avançar, créixer i construir oportunitats.

Parlem de competències digitals, de formació o d’ocupabilitat. Són conceptes importants, però darrere de cada paraula hi ha persones reals. Hi ha qui fa anys que no utilitzava un ordinador i ara s’atreveix a fer tràmits en línia. Hi ha qui necessita recuperar la confiança després d’una etapa complicada. Hi ha qui busca una oportunitat laboral que li permeti continuar vivint al seu poble, prop de la seva família i del seu entorn.

Per això una de les decisions més significatives del projecte és que no esperem que siguin les persones qui es desplacin fins a nosaltres. Som nosaltres qui anem als municipis. Pot semblar un detall, però no ho és. Quan els recursos s’apropen a les persones, desapareixen obstacles. Quan l’acompanyament és proper, les distàncies es fan més curtes. I quan les persones senten que hi ha algú al seu costat, és més fàcil fer el pas endavant.

Aquests mesos ens han confirmat una idea senzilla però important: el desenvolupament rural no es construeix només amb infraestructures o inversions. També es construeix generant confiança, acompanyant les persones i creant oportunitats al territori.

Els pobles necessiten serveis i recursos, sí. Però sobretot necessiten persones que hi puguin viure, treballar i desenvolupar-hi el seu projecte de vida. Cada persona que troba una oportunitat, que adquireix noves competències o que recupera la confiança en les seves possibilitats contribueix també a mantenir viu el territori.

Aquest Dia Mundial del Desenvolupament Rural voldria reivindicar precisament això: la importància de posar les persones al centre. Perquè darrera de cada programa, de cada projecte i de cada acció hi ha històries de superació, d’esforç i d’esperança. Perquè el futur dels nostres pobles no es construeix només amb grans plans. Es construeix, sobretot, acompanyant les persones que hi viuen cada dia.

El futur d’una persona no hauria de dependre del lloc on viu. Perquè el codi postal no hauria de determinar el futur de ningú.

Eva Cirac Puig, Tècnica d’inserció sociolaboral Itineraris + Rural