La inserció davant els nous models laborals

21 January 2019 Cornellà de Llobregat

Com hem d’actuar les organitzacions que treballem en la inclusió de les persones que volen recuperar el seu lloc a la societat en un món que canvia radicalment el model de relacions laborals? Què hem de fer si tenir feina ja no és el camí principal per aquesta inserció? Quines polítiques públiques poden ajudar-hi millor?

El passat 14 de gener, la Fundació Formació i Treball a través del seu Consell Assessor va impulsar una sessió oberta per debatre aquest tema essencial per definir les estratègies dels anys vinents sota el títol Espai de Reflexió: Noves formes de treball, noves polítiques d’inclusió. La trobada es va fer al Col·legi d’Economistes i hi van participat Joan Coscubiela (advocat, exdiputat del Parlament i del Congrés, ex secretari general de la CONC), Sara Berbel (directora de Barcelona Activa), Albert Sales (professor de la UPF i expert en temes d’exclusió social en àrees urbanes) i el director general de la Fundació Formació i Treball, Albert Alberich.

Joan Coscubiela, va centrar el debat usant la paraula “dislocació” —que descriu un canvi de direcció sobtat d’un fluid o un filó—per entendre els canvis profunds que afecten al món laboral i que s’estenen ja a totes les relacions socials. En aquest context, Coscubiela adverteix que “El bosc no ens deixa veure els arbres que hi ha dins”, en referència a les noves formes d’exclusió que està generant la societat dita del coneixement.

Sara Berbel va posar més precisió en explicar que les noves polítiques actives d’ocupació que despleguen els diferents governs “han canviat poquíssim”. El que tradicionalment coneixem com efectes d’obrera i pèrdua de feina ara canvien contínuament de perfils de persones i de col·lectius. Les dinàmiques de marginació són més intenses i el risc de quedar desqualificat en capacitat laboral és intens.

Berbel també va posar l’atenció sobre la proliferació de les receptes que posen tot l’accent en que la gent en situació de risc d’exclusió “ha de ser emprenedor”. Ha recordat que “els emprenedors, majoritàriament, no ho són per genètica si no per classe social” i que cal no aplicar el concepte a persones que necessiten altres propostes.

Albert Sales va exposar les xifres que aporten els estudis sobre les causes i abast de la pobresa en zones urbanes i va afirmar que “una renda mínima de 600 euros no té res a veure amb treballar”, i que també és un error pensar que atendre la gent sense llar “és una feina dels serveis socials i prou”, perquè és “una qüestió de política d’urbanisme”.

El director general de la Fundació, Albert Alberich, va explicar de manera entenedora que “hi ha plantejaments de llums llargues i de llums curtes”, en al·lusió a que l’anàlisi polític i social aportat pels ponents té una utilitat en el marc del debat que s’havia proposat en l’Espai de Reflexió”, però que en el dia a dia de la Fundació “el treball és la millor eina per sortir de l’exclusió, tot i que ara no ho és per sortir de la pobresa”. En aquest sentit ha recordat que hi ha prou estudis que demostren que l’augment del salari mínim no genera més atur sinó que ajuda indirectament a reduir el risc de pobresa.

Com a conclusió, aquest Espai de Reflexió, ens fa veure que la inclusió no és només una qüestió d’apoderament, sinó més aviat d’actitud, d’implicar-se i formar part d’un engranatge de valors empresarials que cada individu forjarà a l’uníson. Si treballem tots en la mateixa direcció, convençuts que la societat ni pot ni s’ha de permetre el luxe de prescindir de cadascun dels seus ciutadans, haurem aconseguit el nostre comès.

No obstant això, avui dia, en una societat tan complexa, les desigualtats venen de la mà de múltiples factors, com són la inexperiència en l’àmbit laboral i la falta de confiança tant individual com de col·lectius. La igualtat d’oportunitats, no és tan senzilla com es pot plantejar, ja que patim d’un dèficit en la ciutadania, la solució en temps de crisi, és encara més difícil, ja que com a grup sectoritzat davant els efectes d’una economia contradictòria com l’actual, trigaríem més en obtenir un benefici en aquests temps de distracció.

En aquest sentit, el terme de pobresa, no és directament proporcional amb una renda que garanteixi un nivell de vida que dignifiqui la persona, el qual es fa insuficient per abastar totes aquestes realitats que comporten a noves desigualtats; i és en aquest sentit que apareix un nou terme que si inclou aquestes realitats: exclusió social.

En relació amb l’ “emprenedoria” en persones en situació d’exclusió social, d’una banda, aquesta és una paraula que comporta alguns riscos a causa dels alts costos per a crear-; potser també per la manca de coneixement en el tema d’emprendre un negoci propi, i la no confiança en empoderar d’una manera individualista. No n’hi ha prou amb tenir una brillant idea, sinó que es necessita d’un suport col·lectiu, que d’acollida a aquesta sèrie de persones que cada vegada són més. Certament, cal tenir en compte que no totes les sol·licituds d’emprenedoria són vàlides o rendibles en qüestió de viabilitat econòmica.

Per això, des de la Fundació Formació i Treball defensem la política que garanteixi la igualtat i posi fi a l’exclusió i discriminació pel que fa a l’accessibilitat al camp laboral i formatiu, un terme que va més enllà de barreres físiques. La nostra Fundació advoca pel dret de les persones fent justícia social instant a generar llocs de treball dignes i de qualitat per donar a cada persona una alta en el seu autoconeixement, benestar emocional al màxim exponencial, així com en les seves relacions interpersonals i aspiracions que cada un té.



VEURE TOTES LES NOVETATS