L’acompanyament integral, clau per transformar la vulnerabilitat en oportunitats

Les dades d’aquest exercici ens mostren una realitat especialment rellevant: hem assolit una taxa d’inserció laboral del 62%, amb 184 persones que han accedit a una feina després d’haver participat en els nostres itineraris d’acompanyament. Aquesta dada, per si sola, ja és significativa. Tanmateix, considerem que pren encara més valor quan analitzem el perfil i la situació de les persones que no han aconseguit inserir-se o que no es troben en disposició de buscar feina.

De les 113 persones que no han trobat feina, una part molt important no està en recerca activa laboral. Les causes no responen a manca de motivació o desinterès únicament, sinó a factors de vulnerabilitat social i personal que condicionen profundament les seves possibilitats d’accés al mercat laboral. Entre aquestes situacions hi trobem problemes de salut física o mental, dificultats administratives vinculades als permisos de treball, processos de desvinculació després de finalitzar contractes, retorns a centres penitenciaris, dificultats de conciliació, responsabilitats familiars sense recursos, situacions d’economia informal, retorns al país d’origen o processos de jubilació.

Per aquest motiu, creiem que és important contextualitzar els resultats d’inserció i entendre la complexitat dels processos d’inserció social i laboral. No treballem únicament amb persones desocupades, sinó amb persones que sovint acumulen múltiples factors d’exclusió i es troben en situacions de gran fragilitat social, emocional, administrativa o residencial.

En aquest sentit, les dades connecten clarament amb les conclusions del recent IX Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, que alerta que la pobresa i l’exclusió social tenen un caràcter cada vegada més estructural i multidimensional. L’informe assenyala que els principals factors d’exclusió actualment són la precarietat laboral, les dificultats d’accés a l’habitatge, la salut i la fragilitat de les xarxes de suport social. També destaca que moltes persones en situació d’exclusió sí que activen estratègies per millorar la seva situació —busquen feina, es formen o participen en itineraris d’inclusió— però es troben amb barreres estructurals que dificulten la seva plena integració social i laboral.

Aquesta mirada ens sembla especialment important perquè ajuda a desmuntar el mite de la passivitat de les persones en situació de vulnerabilitat. Moltes vegades, l’exclusió es manté malgrat els esforços individuals, i per això considerem imprescindible continuar generant espais d’acompanyament sostingut i integral.

En aquest context, la nostra tasca va molt més enllà de la intermediació laboral. Els resultats evidencien un model d’acompanyament integral que combina orientació, formació, suport emocional, seguiment individualitzat i construcció d’itineraris adaptats a la realitat de cada persona.

Aquesta dimensió queda reflectida en el volum d’accions desenvolupades durant l’any:

• 4792 hores de tutoria individual,
• 198 hores de coaching,
• més de 13.000 hores de formació en competències bàsiques,  transversals i professionals vinculada a sectors amb oportunitats reals d’ocupació,
• 776 hores de formació en Prevenció de Riscos Laborals (PRL), formació obligatòria vinculada als llocs de treball.

Les dades mostren també una important incidència de gènere. Les dones representen la major part de les persones participants, de les insercions laborals i de les hores de formació competencial. Alhora, però, persisteixen desigualtats estructurals en els sectors d’inserció: les dones es concentren principalment en serveis, neteja, hostaleria i atenció al client, mentre que els homes tenen més presència en logística, indústria o manteniment. Aquesta realitat reflecteix la persistència de la segregació ocupacional de gènere que continua caracteritzant el mercat laboral.

Tanmateix, les dades també posen de manifest que els processos d’inclusió no són lineals. Moltes persones pateixen interrupcions de l’Itinerari, entren i surten del mercat laboral  o necessiten processos més llargs de recuperació personal i social abans de poder sostenir una ocupació. En aquest sentit, la nostra feina no consisteix només a generar insercions, sinó també a mantenir vincles, sostenir processos, prevenir situacions d’exclusió més severa i reforçar l’autonomia de les persones participants.

En aquest context, el treball en competències tècniques, bàsiques i transversals esdevé un element clau dels processos d’inclusió. Més enllà de facilitar l’accés a una ocupació concreta, la formació permet reforçar eines personals i professionals imprescindibles per afrontar situacions de vulnerabilitat sostinguda. Aspectes com la comunicació, la puntualitat, la gestió emocional, l’autonomia, el treball en equip, les competències digitals o l’aprenentatge d’un ofici contribueixen no només a millorar l’ocupabilitat, sinó també a augmentar la confiança, la capacitat d’adaptació i la possibilitat de sostenir itineraris vitals més estables. Sense aquest treball competencial sostingut, molts dels factors de vulnerabilitat presents —com la precarietat, l’aïllament social, la inseguretat administrativa o les dificultats personals— tindrien un impacte encara més gran sobre les trajectòries de les persones participants. Per això, entenem la formació no només com una eina per accedir al mercat laboral, sinó també com un mecanisme de protecció, empoderament i construcció d’autonomia personal i social.

Per aquest motiu, considerem que l’acompanyament integral, sostingut i personalitzat que realitzem és una eina clau per generar oportunitats reals d’inclusió social i laboral.

Sandra Ruiz de la Escalera Fosatti

Cap de l’Àrea d’Acompanyament a les persones treballadores de les empreses d’inserció de la Fundació Formació i Treball