“L’èxit no és el final, el fracàs no és fatal: el coratge de continuar és el que compta”

Els autònoms i la petita i mitjana empresa són sens dubte un dels sectors més afectats per la crisi sanitària de la Covid-19.  Si ja de per si el repte de liderar un negoci suposa afrontar-se a un desgast d’energia i liquiditat, el botó de pausa que ha suposat la pandèmia ha acabat enfonsant els ingressos de milers d’autònoms. Els treballadors i treballadores per compte propi reclamen transparència  a les administracions i agilitat en la gestió del pla de xoc per ajudar a reflotar la seva activitat.

Des de la declaració de l’estat d’alarma, l’Emilio Maninno (Bella Terra) i la Núria (No Cuino), dos autònoms de Torredembarra que reben assessorament des del Punt d’Autoocupació Incorpora de la Fundació Formació i Treball, han hagut de flexibilitzar i reinventar l’activitat dels seus negocis. Ambdós segueixen actius tot i que l’atzucac els ha portat a agilitzar processos i noves decisions per encarar de cop i volta una nova realitat.

En quin context i com t’ha afectat la crisi del covid-19? 

Emilio: La Covid-19 ens va agafar en plena obertura de la nostra botiga de productes a granel, la qual cosa va frenar l’avenç inicial del nostre projecte. Justament quan teníem l’oportunitat de donar-nos a conèixer a Torredembarra. Nosaltres estem convençuts que aquesta situació de pandèmia no prevista ens brinda l’oportunitat de conèixer a la nostra clientela i quines necessitats té, tant en plenitud d’activitats com en una crisi.

Núria: La pandèmia ha esclatat en un moment del negoci en el qual hi havia un augment de facturació d’ençà que va començar el nou any i entrada de clients nous setmanalment. La part del negoci de menús setmanals més feble és la relacionada amb els avis,  que estàvem començant a treballar, i la part forta, la clientela més extensa, la dels treballadors, una part important d’ells, en quedar-se a casa, ja es cuinen ells.

Quines mesures estàs activant per poder afrontar-la?

E: Totes les mesures sanitàries aconsellades pels professionals de la salut. Considerem que això ens cuida i cuida al nostre pròxim. Pel que fa a l’aspecte econòmic ens trobem davant d’una conjuntura difícil de capejar, com que no tenim desenvolupament comercial ni afluència de clientela, és molt complicat tenir la botiga oberta. Vam decidir seguir oberts i considerar el moment crític com una possibilitat de donar-nos a conèixer i analitzar la resposta dels veïns que es veuen obligats a sortir als carrers, amb relació al gènere que oferim i el que hauríem de tenir. 

N: Ara mateix estic potenciant la línia de negoci enfocada a la gent gran, donant-nos a conèixer al Centre d’Assistència Primària i a Càritas Torredembarra.

Has rebut assessorament? En cas afirmatiu, per part de qui?

E: Estàvem rebent una assistència tècnica des de la gestió que ofereix CaixaBank. Tanmateix estem duent a terme una mentoria a la localitat de Tarragona molt dinàmica i aclaridora en alguns aspectes tècnics comercials. A més, sempre estem sostinguts tan anímicament com en l’àmbit comunicatiu i organitzatiu per part de la Fundació Formació i Treball a través de la seva tècnica Marta Boronat Folch.

El que podem observar i viure de primera mà és que la dinàmica de totes les organitzacions oficials que han obert una línia d’ajuda per als autònoms per pal·liar la situació són complicades i molt burocratitzades. Haurien de ser més accessibles pel bé comú dels treballadors.

N: Sí, estic assessorada  a través de la gestoria amb la qual treballo i per la tècnica d’Autoocupació de la Fundació Formació i Treball.

T’ha fet replantejar alguna de les dinàmiques que tenies establertes? Hi veus alguna oportunitat? 

E: Segons el nostre DAFO – una de les nostres eines més importants- teníem previst  ser ràpids en la presa de decisions comercials des d’una perspectiva de petit comerç. Tot això ara se’ns dilueix. Una de les amenaces que preveiem al DAFO era que l’extensió en el temps de la botiga sense aconseguir facturació que ens apropés al punt d’equilibri, era un perill per al nostre projecte comercial. Aquí és on hem de fer totes les consideracions tècniques, financeres i comercials i adoptar un pla B davant d’una situació que no podem trencar, com és la crisi econòmica que la Covid-19 deixarà sobre la comunitat. És evident que en els mesos vinents ens enfrontem a una situació d’ajust econòmic pronunciat i d’una durada extensa. Per això sostindrem la màxima de Winston Churchill: “L’èxit no és el final, el fracàs no és fatal: el coratge de continuar és el que compta”. 

N: M’ha fet avançar uns terminis que tenia plantejats per a donar-nos a conèixer en àmbits de gent gran.

Quina perspectiva tens a curt/mig termini?

 E: El pla B està en marxa i considerem que s’han d’accelerar les sol·licituds de tota l’ajuda possible als organismes oficials, tant governamental com privats. Començar a executar el desenvolupament de la comercialització “e-commerce”, com també el projecte “Bella Terra Majorista”, de comercialització dels nostres productes a granel, inicialment els llegums, les espècies i els formatges tous dirigits a la restauració i l’hostaleria. Tots estem abocats a l’ingent esforç d’aconseguir que aquestes eines noves aconsegueixin el tan esperat punt d’equilibri econòmic en la nostra facturació.

N: A curt termini, continuar treballant en la mesura que es pugui i a mitjà termini, quan passi tot, rellançar el negoci. Si durant aquest temps, ens en sortim de tots els pagaments, la perspectiva quan tot torni a la normalitat, és que ha de tirar amunt.

Des de Punt dAutoocupació Incorpora s’ofereix una atenció personalitzada a totes les persones usuàries que volen endegar un projecte d’emprenedoria. A la seu de Camp de Tarragona, l’equip tècnic segueix acompanyant les persones  que han ajudat a definir un projecte propi. En el context de crisi una tasca fonamental és informar de les mesures establertes per institucions i governs que poden millorar la gestió del negoci.