L’informe FOESSA 2026 determina que la pobresa també és una qüestió de vincles

La pobresa també és una qüestió de vincles

L’Informe FOESSA 2026 de Càritas Diocesana de Barcelona va destacar la solitud com a factor determinant per caure en l’exclusió social. Alertava com la manca de xarxa redueix enormement la capacitat de les persones per superar les barreres estructurals que menen a la pobresa. La funció de la comunitat en el camí vital de les persones és essencial per superar l’aïllament emocional, per participar en la vida cultural i social, per conèixer espais de suport i, en darrera instància, per progressar. 

Les dades quantitatives i qualitatives situen el factor relacional al centre de les situacions d’exclusió. En un context de forta individualització social, les relacions determinen cada vegada més qui resisteix i qui cau. A Barcelona, per exemple, hi ha 90.000 llars sense cap vincle personal, una situació imposada, fruit de condicions socials, econòmiques i vitals. L’individualisme suposa, cada cop més, la destrucció de la comunitat i del sentiment de pertinença a un espai col·lectiu de suport i d’experiències compartides. 

Una macroeconomia que creix, una pobresa que es cronifica

Tot això passa en un moment en què l’economia mostra signes de creixement i es redueixen algunes formes de pobresa extrema, una millora que no arriba amb prou força a les llars més vulnerables, que viuen al límit, sense marge per afrontar una despesa imprevista. Entre les principals causes d’aquesta fragilitat destaquen dos factors: l’habitatge i la precarietat laboral. Els lloguers abusius expulsen moltes famílies de qualsevol possibilitat d’estabilitat. El fet que el 50% de les famílies en exclusió social caiguin en pobresa extrema després de pagar el lloguer mostra fins a quin punt l’habitatge s’ha convertit en un factor central d’empobriment. Al mateix temps, creix l’ocupació, però es consolida la precarietat. Tenir feina ja no garanteix sortir de la pobresa. 

La mirada de gènere també és imprescindible. 

Les dones continuen assumint una part molt important de les cures i de la criança, sovint amb una manca absoluta de suport. Aquesta sobrecàrrega limita oportunitats laborals, formatives i personals, i augmenta el risc de pobresa, especialment en llars monoparentals o en situacions de precarietat. Els països del nord d’Europa, amb polítiques fortes de suport a la criança, han demostrat que aquestes ajudes redueixen significativament els índexs de pobresa dels infants. 

La necessitat d’un abordatge holístic i coordinat

Per això, ni la feina ni l’ingrés mínim vital són suficients per superar la pobresa si no van acompanyats d’un suport integral. Calen dispositius socials capaços de mirar la persona en la seva globalitat. Però aquí apareix una altra dificultat: l’atenció sovint és fragmentada. Una entitat aborda l’habitatge, una altra l’ocupació, una altra l’alimentació, una altra la salut emocional. Les persones en situació de pobresa necessiten algú que tingui la “foto completa” de la seva realitat, que conegui el seu procés, que generi vincle i que pugui orientar, sostenir i coordinar. El treball en xarxa és clau.

La lluita contra la pobresa és també una lluita contra la soledat. No n’hi ha prou amb preguntar què li falta a una persona. També cal preguntar qui l’acompanya, amb qui compta i quines xarxes estem disposats a construir perquè ningú hagi d’afrontar la pobresa sense suport.

El canvi de mirada a Formació i Treball 

Els darrers anys, les entitats socials han esdevingut essencials per contenir una realitat social cada cop més devastada que porten a la impossibilitat de construir projectes de vida. A l’habitatge i a la precarietat laboral, s’hi sumen factors com la irregularitat administrativa, la manca de suport a la criança, l’elevat índex d’atur entre la població jove. Un context que dificulta l’acompanyament en els processos d’inclusió i ha obligat al tercer sector a repensar les seves estratègies.

En aquest context, Formació i Treball fa temps que aborda els processos d’inclusió social amb una mirada més àmplia ja que la inserció laboral, tot i ser una palanca clau de canvi, no és suficient per garantir processos de sortida de la vulnerabilitat. Des de l’Acció Social hem evolucionat cap a un model d’intervenció més integral i personalitzat, basat en la coordinació amb altres entitats i en la complementarietat de recursos per donar resposta a necessitats complexes.

Aquest canvi es reflecteix en projectes que combinen diversos suports, com els d’habitatge per a joves sense llar o famílies monomarentals, que vinculen l’accés residencial amb itineraris d’orientació i inserció laboral. També s’han incorporat iniciatives que treballen competències personals, autoestima i vincle comunitari, així com suports especialitzats en l’àmbit emocional i jurídic.

En conjunt, s’ha passat d’un model centrat principalment en l’ocupació a un acompanyament integral, amb la persona al centre i itineraris adaptats a les seves necessitats diverses i interconnectades.