Moda re- presenta la radiografia més detallada del residu tèxtil amb l’informe “Situació actual del sector de la recollida i tractament de roba usada a Espanya”

• Les entitats socials gestionen més del 60% del residu tèxtil a Espanya i generen més de 3.700 llocs de feina. 
• La recollida selectiva de residu va arribar el 2024 a les 118.951 tones. En aquest àmbit, Moda re- es consolida com el principal operador estatal, gestionant el 42% del total recollit. 
• L’informe també posa xifres a la mangnitud del problema: el 87% de la roba usada a Espanya acaba en abocadors, evidenciant el desfasament entre consum i gestió.
• La segona mà guanya protagonisme com a part de la solució: prop del 60% de la població ja compra roba reutilitzada, impulsada per una xarxa de més de 300 botigues d’entitats socials. 
• A Catalunya, la Fundació Formació i Treball, a diferència d’altres operadors, manté una presència estable als municipis on ja opera i continua ampliant la seva implantació territorial. 

Barcelona, 14 de maig de 2026. – Moda re-, el projecte ecosocial impulsat per Càritas, ha presentat avui la tercera edició de l’informe “Situació actual del sector de la recollida i tractament de roba usada a Espanya”, una anàlisi integral que ofereix, per primera vegada, una visió completa del sistema de recollida, tractament i reutilització del tèxtil al nostre país.

Moda re- elabora des de 2021 una sèrie d’estudis que permeten observar l’evolució real de la recollida i el tractament del residu tèxtil postconsum, un àmbit sobre el qual fins ara hi havia poca informació homogènia i comparable. Aquesta tercera edició incorpora les dades de 2024 i desplaça el focus de la pregunta sobre quant es recull cap a una lectura més àmplia del funcionament de l’ecosistema: qui hi participa, qines capacitats existeixen, quins destins tenen els fluxos materials i quin paper exerceix l’economia social i solidària en una transició circular i justa.

“Ens trobem davant d’un punt d’inflexió per al sector i les dades mostren clarament que necessitem accelerar la transició cap a un model tèxtil veritablement circular”, assenyala Noema Paniagua, directora general de Moda re-.

Més aprop de la ciutadania

Tot i que les dades recollides per l’informe de Moda re- confirmen que l’accessibilitat de la població als contenidors tèxtils ha millorat progressivament, el sistema encara no és suficient per recollir tot el residu tèxtil que es genera a Espanya.

L’any 2024, el nostre país comptava amb una xarxa de gairebé 30.000 contenidors de recollida tèxtil, un 38% més que el 2021. D’aquests, més de 8.900 formen part de la xarxa de Moda re-, distribuïts en més de 1.800 municipis. Això significa que actualment dues de cada tres persones del nostre país tenen un contenidor de Moda re- al seu municipi.

Més consum i més residus

L’elevat conusm de roba i el model de fast fashion són alguns dels principals desafiaments per a la correcta gestió del residu tèxtil assenyalats per l’informe. A Espanya es generen 19 quilos de residu tèxtil per persona i any, l’equivalent aproximadament a unes 60 peces de roba. Tot i això, la major part d’aquests residus no es gestionen adequadament: el 87% acaba en abocadors i només un 13% es recull de forma separada.

El 2024, la recollida selectiva de residus tèxtils postconsum va arribar a les 118.951,8 tones, equivalents a 2,45 kg per habitant, fet que suposa un increment del 18,7% respecte al 2021. Malgrat aquest creixement, la taxa de recollida selectiva continua sent limitada, situant-se en només el 12,9% del total generat.

Dins del sistema, Moda re- es consolida com el principal operador estata, concentrant el 42% de la recollida total, seguida per AERESS (19%) i Humana (16%).

A Catalunya, la recollida selectiva de residu tèxtil manté una evolució positiva, encara que insuficient respecte al volum total generat. El es van recollir 21.640 tones, davant les 19.828 tones de 2021 i les 18.521 de 2019, fet que suposa un augment del 9,1% respecte al 2021 i del 16,8% respecte al 2019.

En termes per càpita, la recollida va passar de 2,31 kg per habitant el 2019 a 2,47 kg el 2021 i va assolir els 2,70 kg per habitant el 2024. Segons la referència utilitzada en informes anteriors, la recollida selectiva representa el 14,2% de la generació estimada el 2024, davant del 13,4% del 2021; si s’aplica el perímetre de l’Annex I del Reial decret, l’indicador s’eleva fins al 20,8%.

En aquest context, Formació i Treball es consolida com el principal actor de referència en la recollida tèxtil a Catalunya, amb 7.475 tones recollides el 2024, equivalents aproximadament al 34,5% del total autonòmic.

A diferència d’altres operadors, la Fundació Formació i Treball manté una presència estable als municipis on ja opera i continua ampliant la seva implantació territorial, amb lògica de permanència, proximitat i servei públic. El seu objectiu no es limita a recollir residu tèxtil, sinó a acompanyar els municipis en la cerca de solucions davant la crisi climàtica, impulsant la reutilització, la reducció del consum, l’economia circular i la inserció sociolaboral com a punt d’una mateixa resposta ambiental i social.

“El gran repte no és només quant consumim, sinó què fem amb la rob aquan deixa d’utilitzar-se. Avui, la majoria continua fora del circuit circular”, explica Alberto Egido, responsable de Sostenibilitat de Moda re-.

L’auge de la segona mà

La reutilització de roba es consolida com una de les solucions més accessibles i eficaces davant del problema del residu tèxtil. A Espanya, prop del 60% de la població ja compra roba de segona mà, fet que reflecteix un canvi progressiu en els hàbits de consum.

Comprar peces reutilitzades no només evita que tones de roba acabin en abocadors, sinó que també contribueix a la generació d’ocupació social i a la construcció d’un model més sostenible.

Aquest avenç es recolza en el creixement sostingut de la xarxa de reutilització. El 2024, les botigues de segona mà vinculades a entitats d’economia social van arribar als 346 establiments, davant dels 246 registrats el 2021. D’aquestes, més del 42% pertany a la xarxa de Càritas / Moda re-, que suma actualment 191 punts de venda i consolida la seva posició com a principal operador del sector.

A Catalunya, aquesta tendència també s’intensifica. La comunitat va passar de 59 botigues de segona mà el 2021 a 86 establiments el 2024, fet que suposa un increment significatiu de la xarxa disponible per a la ciutadania.

Tot i això, aquesta evolució conviu amb una realitat encara contradictòria: el 45% de la població reconeix continuar comprant fast fashion, fet que evidencia que el canvi cap a un model de consum plenament sostenible continua sent un repte.

L’economia social, al centre de la transició tèxtil a Espanya

Cada peça que es reutilitza o es dona no només redueix residus, sinó que genera noves oportunitats per a les persones i el planeta.

Les dades de l’informe situen l’economia social com un pilar clau en la gestió del residu tèxtil a Espanya. Les Empreses d’Inserció i els Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social (CEEIS), a més de ser entitats sense ànim de lucre, no només gestionen residus, sinó que generen ocupació, inclusió i valor al territori.

Actualment, les entitats socials gestionen més del 60% del residu tèxtil al nostre país i generen més del 90% de l’ocupació del sector, amb més de 3.700 llocs de treball, dels quals més de 1.600 pertanyen a la xarxa de Moda re-.

A més, el model de recollida separada liderat per aquestes entitats aporta importants beneficis econòmics i socials, ja que permet evitar costos municipals superiors a 250 €/tona, reduint la càrrega sobre els sistemes públics de gestió de residus.

“La regulació és una gran oportunitat per ordenar el sistema, però serà clau implementar-la bé per garantir tant la sostenibilitat ambiental com la social”, adverteix Noema Paniagua.

Reptes urgents per avançar

Malgrat els avenços, l’informe subratlla que el sector del residu tèxtil a Espanya es troba en un moment decisiu. Consolidar un model veritablement circular exigeix afrontar reptes clau com millorar la traçabilitat, augmentar la capacitat de reciclatge i, sobretot, garantir la viabilitat econòmica del sistema en un context cada vegada més complex.

En aquest escenari de transició, Espanya avança cap a una gestió més circular, però el gran desafiament és assegurar que el sistema sigui estable i funcioni a tot el territori. Per aconseguir-ho, és imprescindible comptar amb finançament suficient i amb el compromís actiu dels municipis.

“La mateixa normativa ja assenyala el camí: reservar part del servei a l’economia social permet assegurar resultats tant ambientals com socials. I mentre es completa el desenvolupament del sistema de responsabilitat dels productors, resulta encara més urgent que les administracions locals activin mecanismes de contractació i finançament que evitin traslladar al sector una càrrega econòmica creixent sense un marc estable de compensació”, conclouen des de Moda re-.