25 anys: Més de 26.000 persones ateses han convertit la feina en l’oportunitat de canvi

22 March 2018 Notícies

Primer, les persones
El canvi: dimensió social i comercial

La Montse, la Conchita, la Fahima, la Toñi, la Carmen, la Finola i l’Eulàlia; acompanyades de l’educadora social Anna Saumoy. Elles van ser-ne l’origen, la raó, el motiu pel qual avui som la Fundació Formació i Treball. Era novembre de l’any 1986 quan, a Càritas, un grup de quatre dones que es trobaven en situacions personals i professionals complicades, juntament amb l’educadora Anna Saumoy; van començar a seleccionar la roba que recollien de les parròquies i d’altres entitats.

No encaixaven en cap projecte i la gestió de la roba va convertir-se en la seva feina. Uns hàbits laborals, un espai referent de treball, una responsabilitat que les feia sentir valorades…: la feina es va convertir en l’oportunitat de canvi, en la il·lusió per seguir endavant, en la transformació personal i professional, en la inclusió dins la societat. I  així va ser com aquestes quatre dones van esdevenir la nostra llavor, la llavor de Formació i Treball, l’entitat promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona al 1992. Elles van ser el detonant i darrera seu milers de persones que, seguint les seves passes, han transformat la seva situació sociolaboral gràcies a l’aprenentatge i desenvolupament d’una feina, gràcies a la formació i al treball.

 

Primer, les persones. Elles són la nostra raó de ser i, la seva feina, el nostre compromís. Per això, durant els darrers 25 anys hem atès més de 26.000 persones a través de diferents projectes d’acompanyament a la inserció laboral. Persones que, abans del seu pas per la Fundació, vivien situacions complexes i que, amb l’adquisició de noves habilitats i coneixements, han millorat la seva condició d’inclusió i les seves capacitats professionals. Aquestes, majoritàriament, es comprenen entre els 25 i els 45 anys d’edat –tot i que a la darrera dècada el número de persones menors de 25 anys ha crescut–. Any rere any treballem per aquestes persones i ens satisfà veure com la xifra creix progressivament. Vint-i-cinc anys enrere ateníem anualment 107 persones i, avui, 4.367.

Tant dones com homes han estat usuaris nostres i el percentatge d’aquests sempre ha resultat força anivellat entre sexes, lleugerament predominat pel masculí. Val a dir, però, que en els darrers anys la tendència s’ha girat completament, fins a actuar sobre més usuàries que usuaris. Si bé al 2004 el 60% de les persones ateses eren homes i el 40% dones, al 2017 es presenta una situació diferent: el 48% eren homes i el 52%, dones. Aquest canvi de tendència posa de manifest la consolidació de la incorporació de la dona al mercat de treball.

Aquestes dades són fruit de la major dependència econòmica de moltes dones amb relació a les seves parelles. “Mentre la taxa de pobresa segons la renda de la llar és del 18,9% en el cas dels homes i del 19% en el de les dones, la taxa de pobresa en supòsit d’autonomia (tenint en compte la renda individual) és del 25,7% entre els homes i s’incrementa fins al 49,7% entre les dones”.

Una pobresa que, malauradament, atrapa tant persones nascudes a l’Estat espanyol com estrangers que han emigrat del seu país a la recerca d’una garantia d’oportunitats per a una vida millor. Aquest percentatge, que l’any 2001 mostrava que un 51% de les persones ateses eren nascudes a l’Estat espanyol, ara manifesta un canvi de tendència: actualment, el 62% dels nostres usuaris són persones de nacionalitat espanyola, mentre que entre la comunitat estrangera les dades coincideixen aproximadament amb les xifres d’habitants estrangers a Catalunya, procedint el 15% dels usuaris de l’Amèrica Llatina i el 10%, del Marroc.

 

 

Amb la col·laboració de:

              



VEURE TOTES LES NOVETATS