9 anys sense faltar a la seva cita

En Pere Segalés Miralles ara està jubilat, i des d’aquesta perspectiva ens explica la seva història com un dels voluntaris més antics de la Fundació i el més antic, sens dubte, de les persones voluntàries a la delegació de Tarragona.

La seva relació amb la Fundació va començar el 2014, quan es va quedar sense feina i es va adonar que ràpid pot canviar-te la vida. Després de buscar durant més d’any i mig una nova ocupació, va arribar el dia en què va decidir, com ell mateix relata, “anar a la cua del menjar” per estalviar els ingressos mínims de subsidi que percebia. D’aquesta manera va conèixer el servei de Taula Amiga, el menjador social de la ciutat de Tarragona. “Em van comentar si volia ser voluntari i no m’ho vaig pensar, vaig començar l’endemà i aquí segueixo, 9 anys després”, ens comenta el Pere.

Al llarg d’aquests anys no ha faltat mai a la seva cita. Dos dies a la setmana, dilluns i divendres des de les 10 del matí fins al tancament, podem trobar el Pere enfeinat amb les seves tasques. Tasques que han anat canviant, “quan vaig començar, com que tenia experiència en la cuina, ajudava a la cuinera o al cuiner, ara mateix m’encarrego de recepcionar l’arribada dels aliments a primera hora i de col·locar-los en el magatzem. A les 12:00 h, quan comença el servei de menjador, torno a la cuina per ajudar amb els plats”. Ens confessa que prefereix el magatzem i la cuina perquè, tímid com és, el tracte directe amb la gent és el que més li costa. No obstant això, també afegeix que aquesta preferència no ha impedit atendre les persones usuàries quan la situació així ho ha requerit. 

Al llarg dels anys ha viscut moltes situacions i conegut moltes històries, no sempre amables, “aquí he viscut moltes coses, bones i a vegades no tan bones”. “A mi el que més em costa són les baralles, les discussions fortes de veu, és el que em posa nerviós i m’entristeix. Malgrat això, ho entenc perquè cadascú  porta els seus problemes del carrer.” La part bona, assenyala, és la relació que s’estableix amb els usuaris/es amb el pas del temps. “Durant molts anys ens hem estat acompanyant i l’alegria és que pel carrer et saluden, i s’estableix una relació i t’adones de les realitats que hi ha”.

 Taula Amiga és la seva primera experiència en el voluntariat i ho combina amb la seva gran passió, el tennis de taula, que practica a les tardes i la música. Quan li preguntem si alguna vegada ha pensat a deixar-ho, ho té molt clar: “No, mentre pugui seguiré. M’agrada ajudar, sempre m’ha agradat, no m’he cansat amb els anys. He nascut en una família nombrosa, amb pocs recursos i tinc molt interioritzat ajudar”.

I d’aquesta manera, en acabar la nostra entrevista, el Pere s’aixeca i es dirigeix tranquil i diligent una vegada més al magatzem, per començar escrupolosament les seves tasques com a voluntari. Com cada dilluns, com cada setmana, com cada any.

Fes-te voluntari

Taula Amiga, subvencionat per: