Formació i Treball participa en el desenvolupament de l’informe d’ESADE “El Tercer Sector davant la crisi del Covid-19 “

Des de la Fundació hem participat aportant la nostra experiència en la crisi sanitària en la realització d’un informe que posa de manifest reflexions i experiències del Tercer Sector davant la crisi de la Covid-19, dins del marc del Programa ESADE PwC de Lideratge Social.

En un context de crisi extraordinària, amb un impacte en primer grau en la salut i en segon grau en el marc laboral i econòmic i a conseqüència de tot això, en el sector social. Les entitats socials van tenir en alguns casos que paralitzar o bé redirigir les seves accions i la seva missió cap a una alarma social apressant i prioritària.

La resposta ràpida, coordinada i col·laborativa de les entitats socials va posar de manifest la capacitat d’adaptació, la rapidesa en l’actuació i en el disseny de planes consistents que posseeix el sector. Una labor que es va convertir en els primers moments de la crisi en prioritària i assistencialista i que va derivar en una profunda anàlisi de forma i contingut.

A mesura que l’emergència sanitària s’ha anat estenent en el temps, el tercer sector ha iniciat un exercici de reflexió constant per a poder redirigir els seus projectes ADN i adaptar-los i fer-los compatibles i sostenibles en una nova realitat amb unes noves demandes afegides.

Segons l’informe – Tercer Sector davant la crisi de la Covid-19 del Programa ESADE PwC de Lideratge Social:

• Totes les organitzacions del Tercer Sector s’han vist afectades, algunes en la punta de llança de la resposta sanitària i social, unes altres amb vist modificades les seves operacions regulars.
• Totes amb ajustos per les conseqüències econòmiques i socials de la crisi, hi haurà un impacte en els seus ingressos.
• La realitat pot requerir reinventar-se o incorporar canvis disruptius.
• El sector haurà d’avançar (i ja ha començat a fer-ho) en la seva adequació d’una societat més digital i innovadora.
• La solidaritat és un dels grans actius, aprofitar per a transformar les estructures de protecció social. Moment per a la incidència pública: defensar i assegurar drets bàsics, que no es deixin de costat determinats col·lectius.

Dins de la reflexió, algunes de les principals amenaces que envolten el context actual de les entitats socials està l’escenari d’augment de la vulnerabilitat dels col·lectius amb els quals treballa el sector, el risc d’abandonar els objectius missionals a llarg termini per a centrar-se en la resposta immediata a la necessitat o el reajustament de l’activitat internacional incrementant les acciones en el propi país.

La suma de sinergies entre entitats i sobretot la digitalització del sector aplicada a entorns de treball, però també com a eina inclusiva de col·lectius vulnerables són dos dels grans reptes que s’han accelerat de manera radical.

Segons l’informe la crisi sanitària també ofereix una oportunitat per a reposicionar el sector:

• Aprofitar l’ona d’empatia, d’humanitat, de comprensió d’unes certes realitats que fins ara havien estat difícils de comunicar, per a crear narratives en termes radicalment diferents en aquest nou món.
• Han sorgit múltiples xarxes espontànies de col·laboració de la societat civil, estem com a sector acompanyant aquest moviment solidari que ha sorgit? Hem de poder alinear-nos en aquesta transformació social, multiplicar i escalar ho impacto que estan tenint, no quedar al marge.
• El sector pot jugar un rol molt important en termes de rigor, serenitat, i de generar confiança, especialment en aquest context d’incertesa. Podem sortir reforçats si és ens considera amb aquest rol d’experts, ens posicionem com un sector que transmet aquesta seguretat necessària. Durant la crisi s’han obert portes per a consultes sobre nostra expertise sobre la realitat social, hem d’apostar per a reforçar aquesta via, amb administracions públiques i altres, i ser referents també per a la societat.
• Per a tenir un paper proactiu és necessaris disposar de dades, estudis, generar transparència i desenvolupar una bona comunicació a la societat. És important empoderar-nos com a coneixedors “de terreny” i del dia a dia i poder visualitzar-lo.
• La situació de vulnerabilitat generalitzada ens ha fet més visibles i pròxims per a gran part de la societat.
• Procés de reflexió estratègica i tornar a l’essència: quin és la nostra missió? Replantejar què som com a organització i quines son les coses amb les que aportem valor, la nostra especificitat. Reajustar i reenfocar a la nostra veritable utilitat forçats pel panorama de finançament.
• Major importància de la incidència, tant sobre el públic (com cobrir de manera eficient les necessitats i treballar conjuntament en això) com a sobre i amb altres actores de la societat civil.
• Hem de poder fer-nos visibles en la societat com a actores rellevants en “el públic” (serveis socials, educació, etc.), reforçar una visió global transversal, no pot ensenyorir-se d’això l’administració pública i ser nosaltres relegats a la beneficència.
• Només es pot progressar si tant l’Estat com la societat civil som fortes i avancem en paral·lel.