“Garantir l’educació és garantir la vida, en qualsevol país del món. Sense educació no anem enlloc.”

El Rosendo Pedro Nguere és de Guinea Equatorial i va arribar a Catalunya l’any 2005, amb 22 anys. Després de 15 anys, el 12 de novembre de 2020 va aconseguir la residència amb permís de treball per primera vegada. El 7 de gener de 2021 va començar a treballar a la Fundació amb un contracte d’un any. És auxiliar de conductor i treballa en les rutes de recollida roba de contenidors i de residències. Parlem amb ell sobre l’experiència migratòria i les barreres que encara cal trencar per conviure millor.

Per què vas marxar del teu país?

Vaig venir de Guinea per millorar la meva vida. Quan vaig arribar vaig començar a estudiar aplicacions informàtiques al Jaume Balmes on vaig estudiar dos anys i vaig fer un any de pràctica. Però llavors em vaig quedar sense documentació. Quan això passa, ja no pots estudiar, no pots treballar…  Vaig caure en aquest forat. 

Després vaig tornar a començar a estudiar administració i sistemes informàtics, a l’IES Provençana. En aquell moment necessitava homologar els meus estudis i necessitava la documentació en regla. Vaig trigar molt a rebre-la.

Quines són les barreres més grans que t’has trobat quan has arribat a aquest país?

Les barreres que trobes són múltiples. La documentació és un tema important. Has de tenir un fonament i aquest és la documentació, un dret administratiu per poder desenvolupar-te com a persona i que esdevé un infern. És el gran escull que hi ha en aquesta societat. 

D’altra banda, hi ha la llengua. En el meu cas, parlo l’idioma. Quan feia un mes i mig que havia arribat ja vaig poder fer un examen en català i el vaig aprovar A Formació i Orientació laboral. Però hi ha persones que no coneixen la llengua. Com en qualsevol país, el que has de saber és parlar, la llengua és part fonamental i quan no la coneixes trigues molt de temps a situar-te. No és el cas de les persones que venim de Guinea, que ja parlem castellà. Jo m’he relacionat bé a tots els llocs on he anat. 

Per què creus que es veu els migrants com a un problema, com a una amenaça? És una qüestió força universal.

Espanya té 40 anys de democràcia i encara té els seus entrebancs, pros i contres. Aquí, les persones de dins cap a fora tenen un paper, però de fora cap a dins encara veuen la immigració com un problema. Qualsevol país del món, un país civilitzat com Espanya, té altres reptes que són molt més importants. És molt complicat. Avançarà a mesura que avanci la democràcia i la civilització. 

Comparant amb el nombre d’immigrants que hi ha a Alemanya, Espanya quasi no té immigració. Inclús Grècia en té més. És una qüestió d’història i d’on ve Espanya. Ara hi ha nenes de 10 i 12 anys que van al col·legi i d’ara al segle XXII ja hi haurà un arrelament i ja hauran pogut conviure. 

Què valores positivament de la teva experiència a Catalunya?

La part positiva és la caritat i la humanitat, i altres maneres de veure les coses, observar com una societat amb milions d’habitants resolen coses fonamentals, algunes com la llum i l’aigua, i d’altres com l’educació. Garantir l’educació és garantir la vida, en qualsevol país del món. Sense educació no anem enlloc. Allà on vas necessites saber escriure, saber fer anar l’ordinador, etc. Tot és gràcies al que es garanteix des dels 3 anys fins a la Universitat. No tothom hi va, però hi ha la possibilitat de formar-se en una empresa, treballar i aprendre. A vegades vas a fer una feina que no has fet mai i en un o dos anys esdevens una altra persona perquè has après i t’has anat formant. És una de les coses més positives d’aquesta societat.

Què et planteges de fer en un futur?

En un futur, si puc renovar la documentació, seguiré treballant. I si puc, estudiaré ciències polítiques.

Què et desperta l’interès de fer ciències polítiques?

El nivell de vida que té la societat europea avui dia és gràcies a la bona política. Pots ser enginyer, arquitecte, advocat, però això no servirà si la política no existeix, tota la resta no funcionarà. En la nostra societat africana, el 99% de la política no és sana. Quan hi ha bona política hi ha escoles i la gent pot progressar i altres persones poden arribar de fora i ajudar a la societat. No hi ha cap ésser humà que hagi d’estar destinat a la misèria. Si ho està, és perquè no hi ha educació i això és perquè la política no funciona. Els errors de la política triguen molt a resoldre’s. Tots contribuïm a crear la societat i sense la política no hi ha cohesió, no hi ha engranatge. Tot plegat em convida a mirar-ho i poder aportar un granet de sorra a la meva societat, en el futur. 

* Subvencionat a la convocatòria per a l’any 2021 per a la concessió de subvencions a les empreses d’inserció per a la realització d’accions per a la millora de

l’ocupació i la inserció laboral dels col·lectius en risc o situació d’exclusió social (Resolució EMT/1977/2021, i Ordre TSF/235/2017)

Línia 1 i Línia 2

Expedient número TSF104/21/000005.

Amb el suport de: