“La tasca ha de ser molt llarga, proporcionar la canya i no només el peix.”

20 July 2018 Notícies
Featured Video Play Icon

La Fundació PortAventura és el resultat de més de 20 anys de dedicació a la Responsabilitat Corporativa per part de PortAventura, en àmbits com: recursos humans, medi ambient i suport a ONG i hospitals. En tot aquest temps, PortAventura ha apostat per integrar en la seva plantilla treballadors amb discapacitat. A més a més, la seva preocupació pel medi ambient ha estat una constant reflectida en l’impuls a la implantació de sistemes de gestió ambiental, al respecte per la biodiversitat, la conservació del paisatge i l’aprofitament i la gestió responsable dels recursos naturals. Entrevistem el president de la Fundació Port Aventura, Ramon Marsal, i parlem de tots aquests anys de trajectòria i de la seva relació amb la Fundació Formació i Treball.

 

Amb quin objectiu neix la Fundació Port Aventura?

La Fundació Port Aventura neix de la iniciativa del propi parc de Port Aventura, que en el seu dia, ja fa 23 anys, va començar a fer moltes activitats dedicades a la RSC i això va fer que, amb el temps i amb el pas dels diferents actes que s’organitzaven, es detectés la necessitat de crear o conduir tots aquests actes de Responsabilitat Social a través d’una Fundació que aglutinés, amb molt més criteri i sentit, tota l’ajuda dirigida al tercer sector. A partir d’aquí, des del propi consell d’administració de Port Aventura Entertainment, es constitueix aquesta Fundació l’any 2009.

L’objectiu és ajudar tots els col·lectius en risc d’exclusió social, en tot el seu àmbit i plenitud de la paraula, sigui en l’àmbit que sigui, des d’entitats que aglutinem del tercer sector dedicades a diferents i múltiples activitats socioeconòmiques que vénen lligades a famílies en situació de vulnerabilitat.

 

Amb quantes entitats col·labora la Fundació Port Aventura?

Podem estar al voltant d’un centenar d’entitats, de les quals unes quaranta són de la demarcació de Tarragona.

 

Quin ha estat el projecte més rellevant que heu portat a terme amb alguna d’aquestes entitats?

Avui el tercer sector té moltes necessitats i no es tracta de focalitzar més en uns que en altres, però recentment, un dels nostres projectes estrella ha estat la col·laboració amb l’Hospital de Sant Joan de Déu per construir la UCI pediàtrica.

Aquesta es va inaugurar fa un mes i evidentment ha estat la nostra prioritat dels últims tres o quatre anys amb un criteri d’ajudar en un projecte específic i concret amb tota la nostra força, sense deixar de banda la resta de projectes que se’ns presenten i que tenen la mateixa importància.

 

A nivell de col·laboració, com definiria la que té la Fundació Port Aventura amb la Fundació Formació i Treball?

 La col·laboració amb la Fundació Formació i Treball s’emmarca dins del criteri d’unificar les necessitats que ens hem plantejat: el mobiliari. Un producte que per la Fundació Port Aventura ja no tenia utilitat i esdevenia un residu, en canvi per vosaltres es convertia en matèria prima per la venda solidària.

També, per exemple, en el nostre sopar solidari vau ser entitat beneficiària ampliant així la vostra tasca al projecte Taula Amiga.

 

Com es gestionaven abans els residus?

Nosaltres tenim uns protocols de reciclatge i de normes ambientals, com la 14001, certificant l’obligació de mantenir uns estrictes controls de reciclatge. Portant-ho a deixalleries controlades i vigilant que, en tot moment, aquests residus vagin a parar on els toca. Ja fa anys que ho tenim molt clar i llençar llencem molt poc.

Reorganitzem també el menjar amb convenis amb associacions. Els materials sobrants es gestionen a través de l’Associació Baix Camp de Reus, que després distribueixen aquests menjars per diferents menjadors socials i tota la traçabilitat queda controlada.

Som pioners en el territori. És un tema que ens preocupava i vam ser bastant insistents en això. A través d’un conveni amb l’Ajuntament de Reus i el Consell Comarcal del Baix Camp vam aconseguir-ho. Estem molt contents, perquè no malbaratem ni llancem a les escombraries productes que es poden reaprofitar i gaudir.

 

El model que té Formació i Treball, que és una entitat però també són empreses d’inserció que desenvolupen diferents activitats, es troba habitualment?

El model que teniu vosaltres no es troba massa en altres entitats. A nivell nacional, sé que hi ha altres entitats semblants a la vostra, però no en l’entorn més proper. Sou un referent.

 

Creu en les segones oportunitats?

 I tant que sí. Totalment. D’un error no es pot sentenciar la vida. Un pot cometre un error, tots ho fem. I crec en la tercera, la quarta o la cinquena oportunitat. Som humans, ens equivoquem.

 

Si hagués de definir la Fundació Formació i Treball, com ho faria?

El que feu és humanitzar les persones i arribar on no arriba l’administració. No hauríem de ser-hi nosaltres, hauria d’haver-hi altres camins per arribar a solucions, però ens toca a tots treballar plegats.

 

Si la Fundació Port Aventura hagués de proposar un projecte a la Fundació Formació i Treball, quin seria?

Algun projecte on col·laborar molt estretament és en l’àmbit dels sense sostre, per exemple. Encara ens falta molt camí per recórrer, i és complicat. Seria més incisiu amb això, no n’hi ha prou amb associacions que tenim al nostre voltant. Hi ha moltes persones al carrer que no veu ningú, que “no existeixen”… Ens agradaria obrir més el ventall i que no quedi ningú desemparat. La tasca ha de ser molt llarga, proporcionar la canya i no només el peix.

 

Des de la Fundació han iniciat projectes d’inserció laboral?

Sí, tenim diversos projectes d’inserció, focalitzats en persones amb Síndrome de Down, perquè disposen d’un acompanyament i tutorització més presencial per facilitar la seva integració en el lloc de treball.

Per abordar altres col·lectius, ens falta aquest conductor, aquesta entitat que ens faci de pont. Necessitaríem una tercera entitat per entrar-hi amb més força. Són moltes les idees.

 

El repte més proper?

Reptes n’hi ha molts. El més proper: no parar, intentar créixer al màxim, donar el màxim de cobertura a totes les entitats que, ja de per si, no són entitats col·laboradores sinó que són entitats amigues, en les que confiem i que tenen objectius clars. Ens ho posen molt fàcil. Avui dia, trobar quin és el nínxol de problemàtica més concreta aparentment és fàcil, però resoldre-ho és complicat. A entitats estructurades com Formació i Treball intentem donar-los el màxim de suport. I no només nosaltres, sinó en combinació d’altres entitats com l’Obra Social “la Caixa”, Creu Roja o d’altres entitats d’un àmbit superior. La suma de tots és molt més eficient, perquè uns aporten uns coneixements, altres avantatges, altres expertesa i això fa que la suma funcioni millor. Tenim molts projectes damunt la taula, i amb ganes de fer-ne més.

 

Amb aquest tipus d’aliança, el món empresarial hi forma part?

Tenim una sèrie d’empreses que participen als projectes que fem, i el suport econòmic és molt important. Ajuda a que el puguis magnificar i que el puguis fer amb molta més potència. Tenim empreses aliades per projectes concrets, ho tenim molt repartit. Serien unes cinquanta empreses que ens acompanyen en una dotzena de projectes.

 

Ha trobat un canvi de tendència en la RSC en el món empresarial?

És evident que hi ha hagut un canvi de paradigma, però tot ve donat pel canvi generacional. No perdem de vista que els anys van avançant i els canvis generacionals a les empreses també es noten. Hi ha més integració, més gent que ha viscut fora d’Espanya i que han tingut experiències d’altres països i veuen que, al final, ens hem d’ajudar entre tots. Hi ha una predisposició molt més clara i rotunda per col·laborar i portar, no tan sols l’experiència com a empresa, sinó en l’aspecte econòmic i en el coneixement i les maneres de veure coses que, des d’aquí, encara no sabem veure. Hi ha una altra situació, i és que a Espanya hi ha una problemàtica legal i la llei del mecenatge, molt reclamada a través del tercer sector, segueix allà, els polítics no han tingut temps de posar-s’hi. Esperem i desitgem que arribi la llei de mecenatge que controli molt més aquest aspecte en el món associatiu i, sobretot, del tercer sector.

 



VEURE TOTES LES NOVETATS