Vulnerables cuidant de vulnerables

*Fotografía de Xavier Cervera

“Recuperem vides, evitem l’exclusió social” és un projecte innovador que neix de la col·laboració d’un hospital públic, l’Hospital Clínic, amb una entitat del tercer sector, la Fundació Formació i Treball i Càritas Diocesana de Barcelona sota l’objectiu de posar en valor el paper de les cuidadores i cuidadors encarregades d’atendre a domicili a persones en la fase precoç d’un trasplantament de medul·la òssia (TMO). Formació i Treball s’encarrega de seleccionar els cuidadors i cuidadores per a la seva borsa de treball anomenada APROP, conformada per persones en situació de risc d’exclusió social, i l’equip de professionals de la Unitat d’Atenció Domiciliària (UAD) del Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic de formar-los per fer efectiva la seva feina al domicili dels pacients.

La cura en el desenvolupament de la seva activitat amb els pacients queda palesa amb el fet que no s’ha produït cap contagi per SARS-CoV-2 ó COVID-19 des de l’inici del projecte el juliol de 2020, tot i produir-se constants onades i rebrots del virus als diferents municipis. Tenint en compte que un 81% de les cuidadores viuen en pisos compartits amb la seva família o d’altres persones, posa de manifest la responsabilitat i eficiència de les persones que conformen el servei.

*Número de residents als habitatges de les persones cuidadores

En Daniel forma part d’aquest grup de cuidadors en el projecte del Clínic. Auxiliar d’infermeria de professió, està vinculat a la Fundació Formació i Treball des de fa uns 3 anys, on ha realitzat diferents formacions i ha rebut orientació laboral per poder-se incorporar al mercat laboral ordinari. Valora molt positivament formar part d’aquesta borsa. “És molt gratificant, et fa sentir súper bé i és enriquidor veure que pots ajudar de veritat a gent que passa per un moment difícil. Quan acabes tens una sensació molt bona i t’ho agraeixen”, destaca en Daniel.

L’Olga va arribar fa set anys des d’Hondures. Sempre havia volgut dedicar-se a l’àmbit sanitari i quan va arribar a Barcelona va treballar cuidant de gent gran a domicilis, centres de dia i residències. Gràcies a la Fundació Formació i Treball ha pogut obtenir el certificat professional d’auxiliar d’infermeria i forma part de la borsa de cuidadores del projecte de Clínic. “Em sembla molt bon projecte. Jo he atès quatre pacients i és una experiència molt bonica. Crees un vincle molt fort amb ells, he fet de cada pacient un amic”, explica.

“Recuperem vides, evitem l’exclusió social” és un projecte que va molt més enllà del vessant sanitari, que ens explica històries humanes de persones que formen un vincle. En Daniel destaca la sensació de complicitat que es genera entre cuidador i pacient. “Les primeres hores hi ha una sensació de desconfiança, però quan ens coneixen tot canvia. Ens esperen i formes part d’ells”, comenta el cuidador. Per la seva banda, l’Olga destaca que els pacients parlen molt amb ella i que escoltar-los i comprendre’ls és tan important com les cures diàries que han de realitzar. “Fas un vincle tan gran amb ells que sents una cosa al cor quan els hi donen l’alta. Després m’han trucat i m’han explicat com els hi va”, destaca l’Olga. En Daniel continua en contacte amb un pacient que va atendre la passada primavera: “ens vam intercanviar els telèfons i em va trucar fa unes setmanes per quedar. Durant la trobada no va parar de donar-me les gràcies.”

Durant el període 2020-21, de les 15 persones participants en el projecte, 11 d’elles han aconseguit una oportunitat laboral en el sector de les cures. Per tant, la seva participació ha permès que el 73% de les cuidadores i cuidadors, s’hagi inserit en el mercat laboral després del pas per aquest projecte. L’Olga destaca la importància de la vocació en aquesta professió, sovint poc reconeguda. Explica que en un futur li agradaria ser auxiliar d’infermeria i treballar en un hospital: “aquesta experiència em servirà per obrir-me més portes i ampliar camp en la meva professió. Posar que he treballat amb l’Hospital Clínic al meu currículum m’ajuda i em posiciona millor”, comenta.

Cures d’excel·lència en temps de pandèmia

Les persones que reben un TMO presenten en la fase precoç del procés una davallada molt marcada i transitòria del seu sistema immunitari, fet que els fa especialment vulnerables, i més en una situació de pandèmia com l’actual. Malgrat això, l’Hospital Clínic té una gran experiència en el maneig domiciliari d’aquesta etapa del trasplantament, ja que des de l’any 2000 ha atès a domicili a més de 500 pacients receptors d’un TMO amb uns excel·lents resultats en termes de salut. Un punt rellevant en aquest context és que el TMO domiciliari ens obliga a disposar de cuidadores i cuidadors, habitualment familiars, que facin un “acompanyament efectiu” del pacient una mitja de dues setmanes consecutives. Per tant, fins la posada en marxa del projecte “Recuperem vides, evitem l’exclusió social”, els pacients que no disposaven de cuidadors les 24h del dia eren ingressats a l’hospital pel TMO.

La responsabilitat dels i les cuidadores ha estat possible en situacions que de vegades no son fàcils i que requereixen un alt nivell d’atenció i alerta a les tasques diàries que es realitzen amb els pacients. En Daniel i l’Olga expliquen que a casa seva estan molt sensibilitzats amb les mesures de prevenció i que estan tots vacunats. Més d’un 76% dels cuidadors i les cuidadores que viuen en pisos compartits ho fan en bombolles de convivència de 3 a 5 persones. Com a rutines habituals destaquen la higiene i canvi de roba i calçat diari, canvi sovint de guants, mascaretes i llençols tant al domicili del pacient com al de les cuidadores. L’ús continu de gel hidroalcohòlic i sabó de mans, i mantenir les distàncies socials amb els familiars per protegir els pacients.

Tots podem ser vulnerables. Amb aquest projecte els protagonistes viuen una situació de canvi de la seva vulnerabilitat. Persones en risc d’exclusió social que atenen persones que pateixen una malaltia que els fa especialment vulnerables. Totes podem viure situacions de vulnerabilitat al llarg de la nostra vida i totes mereixem la mateixa dignitat sigui qui sigui la nostra condició social, gènere, edat, ètnia o origen.